Les decisions financeres, sigui gastar, estalviar o invertir, no només involucren les matemàtiques i la lògica, sinó també el cervell. Quan prenem decisions relacionades amb els diners, hi ha diferents àrees del nostre cervell que s’activen, processant emocions, riscos i recompenses futures. En aquest sentit, sabíeu que tant els adults com els infants experimenten aquestes reaccions cerebrals de manera similar, amb poques diferències?
En aquest blog, coneixerem les àrees del cervell que s’activen quan prenem aquesta mena de decisions i com l’educació financera pot influir en aquest procés.
El cervell: el centre de les decisions financeres
El cervell humà és increïblement complex, però aquí sols ens fixarem en les zones relacionades amb la recompensa, l’emoció i el control d’impulsos, que són les que s’activen quan prenem decisions financeres. Així, aquests centres cerebrals permeten determinar si la decisió serà basada en les emocions, la lògica o una barreja de totes dues.
Les àrees del cervell involucrades en les decisions financeres
- L’escorça prefrontal (control i presa de decisions)
L’escorça prefrontal és una de les zones més importants del cervell en la presa de decisions. Es troba a la part frontal del cervell i és responsable de les funcions cognitives d’alt nivell, com ara la planificació, el control d’impulsos i la presa de decisions a llarg termini. Quan un adult o un nen pren una decisió financera, aquesta àrea ajuda a avaluar-ne les conseqüències futures, considerant factors com l’estalvi davant de la despesa immediata.
En adults, l’escorça prefrontal està força desenvolupada i, en general, les decisions financeres són més racionals i pensades a llarg termini. En canvi, en els infants, aquesta escorça encara està en desenvolupament, la qual cosa pot fer que les seves decisions estiguin més influenciades pels desitjos immediats i menys per les conseqüències a llarg termini.
- El sistema de recompensa (nucli accumbens i estriat)
El sistema de recompensa del cervell, que inclou àrees com el nucli accumbens i l’estriat, s’activa quan una persona rep una recompensa, com ara diners o una gratificació immediata. Quan es pren una decisió financera, com comprar alguna cosa que volem ara, aquestes zones del cervell es posen en acció i causen una sensació de plaer i satisfacció instantània.
Així mateix, aquest sistema està particularment més actiu en els infants, per la qual cosa poden tenir més dificultat per endarrerir la gratificació. Hi ha estudis que han demostrat que els nens petits tenen més tendència a gastar diners de manera impulsiva, ja que les recompenses immediates estimulen el seu sistema de compensació més intensament que en els adults.
- L’amígdala (emocions i risc)
L’amígdala és la regió del cervell que s’activa en resposta a emocions, com la por i l’ansietat. En el context financer, aquesta àrea s’activa quan les decisions involucren risc, incertesa o preocupació per les conseqüències d’una mala elecció. Per exemple, quan considerem fer una inversió o quan un nen té por de gastar diners i quedar-se’n sense, l’amígdala pot generar respostes emocionals que afecten la presa de decisions.
Els adults, generalment, han après a manejar i racionalitzar els riscos financers, i les respostes emocionals poden estar més controlades. No obstant això, els nens, en tenir menys experiència, solen ser més reactius emocionalment, cosa que pot influir en les decisions impulsives basades en la por o l’emoció.
- L’escorça cingulada anterior (presa de decisions i conflictes)
L’escorça cingulada anterior actua en la presa de decisions complexes, en situacions de conflicte i en l’avaluació de la probabilitat d’obtenir recompenses. Quan una persona ha de triar si gastar diners en una cosa immediata o estalviar per a un objectiu futur, aquesta àrea avalua les opcions i decideix quin camí vol seguir, sovint lluitant entre la gratificació immediata i el benefici a llarg termini.
En el cas dels infants, aquesta zona encara està en desenvolupament, la qual cosa significa que poden tenir més dificultats per avaluar correctament les conseqüències a llarg termini i equilibrar el desig de gratificació immediata amb els beneficis futurs d’estalviar o invertir.
Diferències entre adults i nens en la presa de decisions financeres
- La impulsivitat en els nens
Com hem esmentat anteriorment, els infants tenen una escorça prefrontal menys desenvolupada que els adults, per la qual cosa les seves decisions financeres tendeixen a estar més influenciades pel sistema de recompenses immediates. En lloc de pensar en l’estalvi a llarg termini, és probable que un nen esculli gastar els diners en una joguina o una llaminadura perquè la compensació és immediata. L’educació financera primerenca els pot ajudar a desenvolupar habilitats d’autocontrol i a prendre decisions més equilibrades.
- La influència de les emocions en els adults
Tot i que els adults solen ser més racionals en termes financers, l’emoció també té un paper important en les seves decisions. L’amígdala s’activa en situacions d’incertesa financera, per exemple, durant una crisi econòmica o en una inversió arriscada. Ara bé, els adults tendeixen a ser més capaços de manejar aquestes emocions i prendre decisions més informades en comparació amb els nens, els quals tenen menys control sobre les seves respostes emocionals.
Com pot ajudar l’educació financera?
L’educació financera infantil pot contribuir a enfortir les àrees cerebrals relacionades amb la presa de decisions i, a mesura que els infants creixin, els proporciona eines per gestionar els diners de manera efectiva. Si se’ls ensenya la importància de l’estalvi, el significat del pressupost i les conseqüències de les decisions impulsives, es pot promoure un desenvolupament cerebral que afavoreixi un enfocament més equilibrat i racional envers els diners.
A més, els pares els poden ensenyar a reconèixer les seves emocions respecte a les decisions financeres, com la por o el desig de gratificació immediata, perquè aprenguin a controlar els seus impulsos i ser més reflexius en les seves accions.
Conclusions
El cervell és un òrgan increïblement complex que té un paper crucial en la presa de decisions financeres. Tant en els infants, que estan aprenent a gestionar els seus diners per primera vegada, com en els adults, que enfronten decisions financeres complexes, les àrees cerebrals relacionades amb el control dels impulsos, les recompenses i les emocions influeixen significativament en els comportaments sobre les finances. Ara bé, amb una educació financera adequada, tant infants com adults poden aprendre a enfortir les zones cerebrals que ens permeten prendre decisions més informades i racionals, la qual cosa assegura un futur financer més saludable.